Monstres i germanes

Havia una vegada dos nenes que es deien: Mar una i l’altre Ona .Aquestes germanes es barallaven molt , però a l’hora de veure la “tele” es quedaven immòbils i no la volien apagar mai . Un dia que estaven mirant una pel·lícula, un monstre verd , enganxós i esgarrifós de Monstres a l’atac que així es deia la “peli”va estirar un braç i va fer que traspassin a l’altre costat de la pantalla . Va fer que caminessin a la força cap casa seva, les va tapar la boca amb un drap i les va lligar les mans i els peus.

Llavors el monstre que les va raptar va desitjar una taula amb menjar i es va complir.

La Mar, que ja tenia una mica de gana, va pensar amb els pastissos que li feia la seva mare. Aleshores la Ona va dir en veu baixa a la seva germana:

-Aquest país és màgic, el que penses es fa realitat. I si es fa realitat tot el que pensem ens podem alliberar.

I les dues van desitjar estar a casa seva i no barallar-se més. Llavors quan van obrir el ulls es van trobar a casa. Quan la seva mare els hi va dir que apaguessin la televisió, la van apagar, i no es van tornar a barallar mai més.

Mireia Álvarez Casanovas