dimecres, 8 d’octubre de 2014


    ANEM , ANEM
    Anem, anem
a l'hort
a veure si el llop
és viu o és mort!

El llop és mort
en el corral
a la sinai,
bufa per aquí.



                                           Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
                                           ni el foc d'avui , i haurem de fer foc nou.
                                           Del gran silenci ençà, tot el que es mou
                                           es mou amb voluntat d'esdevenir.
                                           I esdevindrà. Les pedres i el camí
                                          seran el i la mar , i el fosc renou
                                          d'ara mateix, el càntic que commou,
                                           l'àmfora nova plena de bon vi.
                                          Ara és demà .Que ploguin noves veus
                                            pel vespre tèrbol , que revinguin deus
                                           desficioses d'amar l'eixut.
                                            Tot serà, i l'heura la paret
                                         proclamaran conjuntament el dret
                                         de vulnerar la nova plenitud.
L’escola
Quan ve la mestra
sempre obre la finestra,
i cal molta paciència
perquè hem d’apendre una nova experiència.

L’escola fa soroll

com si un riu fes xiu-xiu.
Els alumnes entren a l’escola
perquè fa olor a farigola.

També hi ha un hort
que em dona molta sort,
perquè està al nord
i li toca el sol.

Ai!Com agrada l’escola
aprenc cada dia una cosa nova
Amb els meus amics,
així de mica en mica sóc més feliç.

diumenge, 23 de febrer de 2014

 Lletres desordenades
Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. La Maria vivia en una ciutat que es deia Bibliollibre.Ella sempre anava vestida amb una samarreta de color vermell i uns texans.
Un dia la Maria anava cap a l'escola i la `professora li va donar un llibre perquè practiqués la lectura a casa.De cop i volta un gos va començar a bordar. Es va girar i es va donar que li estaven caient les lletres del llibre.
-Com es que em cauen les lletres?es va preguntar.La nena va començar agafar les lletres i a col·locar-les al seu lloc.Ek gos li va explicar que li queien perquè no se le llegia amb atenció.A partir d'aquell dia la Maria va apendre a llegir millor perquè havia aprés a ordenar les lletres i a llegir amb atenció.
                                                                                                   Mireia Álvarez Casanovas.





Foscor
El cel sense cap núvol
ni color
ni resplandor.
Arribat la foscor
i ens fa molta por.
La nit
ens ha envait
per treure'ns les ànimes del cor.
No volem malsons
volem sons feliços
amb llaminadures
i colors.
Nosaltres volem la felicitat del bé
i no la foscor del mal.
                                            Mireia Álvarez Casanovas
De febrer a abril.
En carnestoltes s'ha anat
i la Quaresme ha arribat.
La festa s'ha d'acabar
i tots haurem d'estudiar                                       
No sé com ho farem
per tornar a les classes que tots detestem.                  
A la Quaresme set potes li hem de tallar
fins que sense cap se n'anirà.
Després la Pasqua serà
fins que de colònies ens haurem d'anar.
La diversió algun dia tornarà
però com tots sabem se n'haurà d'anar
                                                      Mireia Álvarez Casanovas
Monstres i germanes
Havia una vegada dos nenes que es deien: Mar una i l’altre Ona .Aquestes germanes es barallaven molt , però a l’hora de veure la “tele” es quedaven immòbils i no la volien apagar mai . Un dia que estaven mirant una pel·lícula, un monstre verd , enganxós i esgarrifós de Monstres a l’atac que així es deia la “peli”va estirar un braç i va fer que traspassin a l’altre costat de la pantalla . Va fer que caminessin a la força cap casa seva, les va tapar la boca amb un drap i les va lligar les mans i els peus.
Llavors el monstre que les va raptar va desitjar una taula amb menjar i es va complir.
La Mar, que ja tenia una mica de gana, va pensar amb els pastissos que li feia la seva mare. Aleshores la Ona va dir en veu baixa a la seva germana:
-Aquest país és màgic, el que penses es fa realitat. I si es fa realitat tot el que pensem ens podem alliberar.
I les dues van desitjar estar a casa seva i no barallar-se més. Llavors quan van obrir el ulls es van trobar a casa. Quan la seva mare els hi va dir que apaguessin la televisió, la van apagar, i no es van tornar a barallar mai més.

Mireia Álvarez Casanovas

dilluns, 10 de febrer de 2014

Anem cap a l'escola

Em llevo mandrosa
com una rosa.
em desperto lentament
per començar el dia alegrement.

Esmorzo croissant
per fer-me gran
estic molt forta
per estudiar i escoltar.

Es l' hora d'anar a l'escola
estic nerviosa
que m'ensenyaran avui
els meus professors.
                     Mireia Álvarez Casanovas

diumenge, 9 de febrer de 2014

Creps

Oh!Quin crep de melmelada,
només veure'l se'm fa la boca aigua.
Quan el veig sento alegria
i molta energia.
Me'l poso a la boca
quin gust de menjar-lo.
Ara ja estic en plena forma
per continuar el dia,
i compartir un somriure
                     Mireia Álvarez Casanovas

El camí secret dels dolços


Una vegada a la ciutat de Barcelona vivia un nen que es deia Joan.

Era un dia plujós i anava amb un paraigües de color blau,va sortir de casa i va anar caminant i caminant,es va trobar una cova.
La cova era plena de dolços; xocolata,llaminadures...
En Joan va pensar que no li diria a ningú i el dolços només serien per a ell.Va entrar més endins, hi havia molts passadissos, de cop i volta s'havia perdut i va seure en un racó. Aparegué un conill i li preguntà què li passava.El nen li va contestà que va entrar a la cova i amb els dolços s'havia,i no s'havia com sortir d'allà. El conill li va dir que si volia que l'ajudés a sortir d'allà,ell li havia de prometre que compartiria els dolços de la cova  amb els seus amics. En Joan va acceptar i des d'aquell dia va aprendre a compartir.