ANEM , ANEM
				Anem, anem a l'hort a veure si el llop és viu o és mort! El llop és mort en el corral a la sinai, bufa per aquí.

                                           Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
                                           ni el foc d'avui , i haurem de fer foc nou.
                                           Del gran silenci ençà, tot el que es mou
                                           es mou amb voluntat d'esdevenir.

                                           I esdevindrà. Les pedres i el camí
                                          seran el i la mar , i el fosc renou
                                          d'ara mateix, el càntic que commou,
                                           l'àmfora nova plena de bon vi.

                                          Ara és demà .Que ploguin noves veus
                                            pel vespre tèrbol , que revinguin deus
                                           desficioses d'amar l'eixut.

                                            Tot serà, i l'heura la paret
                                         proclamaran conjuntament el dret
                                         de vulnerar la nova plenitud.

L’escola

Quan ve la mestra

sempre obre la finestra,

i cal molta paciència

perquè hem d’apendre una nova experiència.

L’escola fa soroll

com si un riu fes xiu-xiu.

Els alumnes entren a l’escola

perquè fa olor a farigola.

També hi ha un hort

que em dona molta sort,

perquè està al nord

i li toca el sol.

Ai!Com agrada l’escola

aprenc cada dia una cosa nova

Amb els meus amics,

així de mica en mica sóc més feliç.

 Lletres desordenades

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. La Maria vivia en una ciutat que es deia Bibliollibre.Ella sempre anava vestida amb una samarreta de color vermell i uns texans.

Un dia la Maria anava cap a l'escola i la `professora li va donar un llibre perquè practiqués la lectura a casa.De cop i volta un gos va començar a bordar. Es va girar i es va donar que li estaven caient les lletres del llibre.

-Com es que em cauen les lletres?es va preguntar.La nena va començar agafar les lletres i a col·locar-les al seu lloc.Ek gos li va explicar que li queien perquè no se le llegia amb atenció.A partir d'aquell dia la Maria va apendre a llegir millor perquè havia aprés a ordenar les lletres i a llegir amb atenció.

                                                                                                   Mireia Álvarez Casanovas.

Foscor

El cel sense cap núvol

ni color

ni resplandor.

Arribat la foscor

i ens fa molta por.

La nit

ens ha envait

per treure'ns les ànimes del cor.

No volem malsons

volem sons feliços

amb llaminadures

i colors.

Nosaltres volem la felicitat del bé

i no la foscor del mal.

                                            Mireia Álvarez Casanovas

De febrer a abril.

En carnestoltes s'ha anat

i la Quaresme ha arribat.

La festa s'ha d'acabar

i tots haurem d'estudiar                                       

No sé com ho farem

per tornar a les classes que tots detestem.                  

A la Quaresme set potes li hem de tallar

fins que sense cap se n'anirà.

Després la Pasqua serà

fins que de colònies ens haurem d'anar.

La diversió algun dia tornarà

però com tots sabem se n'haurà d'anar

                                                      Mireia Álvarez Casanovas

Monstres i germanes

Havia una vegada dos nenes que es deien: Mar una i l’altre Ona .Aquestes germanes es barallaven molt , però a l’hora de veure la “tele” es quedaven immòbils i no la volien apagar mai . Un dia que estaven mirant una pel·lícula, un monstre verd , enganxós i esgarrifós de Monstres a l’atac que així es deia la “peli”va estirar un braç i va fer que traspassin a l’altre costat de la pantalla . Va fer que caminessin a la força cap casa seva, les va tapar la boca amb un drap i les va lligar les mans i els peus.

Llavors el monstre que les va raptar va desitjar una taula amb menjar i es va complir.

La Mar, que ja tenia una mica de gana, va pensar amb els pastissos que li feia la seva mare. Aleshores la Ona va dir en veu baixa a la seva germana:

-Aquest país és màgic, el que penses es fa realitat. I si es fa realitat tot el que pensem ens podem alliberar.

I les dues van desitjar estar a casa seva i no barallar-se més. Llavors quan van obrir el ulls es van trobar a casa. Quan la seva mare els hi va dir que apaguessin la televisió, la van apagar, i no es van tornar a barallar mai més.

Mireia Álvarez Casanovas